Entrevista a Maria José Marqués - Psicòloga clínica
Per Joana Zapata
“No hi ha fórmules màgiques”
// No tenir amics pot convertir-se en un problema per a molts joves, que poden recórrer a professionals perquè els ajudin.
Què passa si no tinc amics? Seré menys feliç? Per què és tan important tenir amics quan som joves? Totes aquestes qüestions d’interès les contesta la psicòloga clínica d’un centre de salut mental de Tarragona, Maria José Marqués; també dóna bons consells sobre l’amistat adolescent.
Per què és tan important l’amistat en la vida dels joves?
L’amistat és fonamental, bàsicament per la necessitat de compartir experiències. Gran part de les activitats d’oci que es fan a l’adolescència es fan en companyia. És molt important tenir un grup amb el qual identificar-se, perquè això permet la diferenciació del món dels pares i, com a conseqüència, el pas d’una posició infantil més dependent a una altra més independent i madura.
És important tenir molts amics?
- Més important que tenir molts amics seria tenir diferents grups amb els quals poder relacionar-se i dins els quals es pugui tenir la possibilitat de fer amics. Pel que fa al nombre, a aquesta edat és més important la qualitat de les relacions que no pas quantes relacions es tinguin. D’altra banda, és molt difícil mantenir moltes relacions de qualitat que es caracteritzin per la seva lleialtat i intimitat. Per conèixer gent calen unes habilitats, i per mantenir els amics en calen unes altres.
És cert que qui té més amics és més feliç?
- Tal vegada el fet de tenir més amics et pot donar més oportunitats de diversió, però entenc que la satisfacció té més a veure amb el manteniment d’unes relacions que siguin de qualitat.
Què és millor, tenir amics del mateix sexe o de l’altre? Qui són millors amics, els nois o les noies?
- Penso que no hi ha diferències de gènere quant a la qualitat de les relacions d’amistat a l’adolescència. Encara que majoritàriament es continuen triant amics del mateix sexe, aquesta tendència és menys marcada que durant la infància però no és determinant de la qualitat de l’amistat.
Què passa si un jove no té amics?
- El primer que cal saber és si aquesta situació depèn de l’entorn o si, simplement, és passatgera. Si està relacionada amb característiques personals, hem de conèixer les raons per les quals una persona no té amics, ja
que pot ser una cosa circumstancial i, per tant, aquesta noia o aquest noi hauria de reflexionar sobre els motius pels quals no té amics. L’aïllament social es dóna per nombrosos problemes emocionals, i en el cas que sigui molt marcat i estigui fent infeliç un adolescent, sempre pot demanar suport professional per buscar solucions.
Per fer amics, què s’ha de fer? Hi ha cap fórmula màgica?
- No hi ha fórmules màgiques, però sí que es pot parlar de característiques importants per poder establir relacions d’amistat. Com més entorns de relació tinguem, més persones podrem conèixer i més possibilitats tindrem de fer amics. És molt important moure’s en diversos ambients, implicar-se en diferents activitats, la qual cosa augmentarà les nostres possibilitats de relacionar-nos. Respecte a les característiques personals, són importants les habilitats per iniciar contactes i per mantenir-los, la capacitat d’adoptar uns altres punts de vista, de comunicar estats interns, de resoldre conflictes, etc.
Què cal fer quan un jove se sent rebutjat pels companys de classe? Ho han de resoldre els adults o l’afectat?
- Al cap i a la fi, resoldre un problema personal sempre passa per un mateix, però a vegades les situacions se’ns escapen de les mans i aleshores hi han d’intervenir agents externs (professionals de l’ensenyament, de la salut, de la justícia quan parlem d’agressions o abusos, etc.) que ens puguin ajudar.
Per acabar, una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada: és habitual confondre l’amistat amb l’amor? Com es pot saber si un amic és més que un amic?
- A l’adolescència no és estrany confondre l’amistat amb l’amor, atès que és una etapa de confidències, d’idealitzacions i d’efervescència dels sentiments. De totes aquestes experiències s’aprèn i, un cop ha passat la confusió inicial, ajuden a conèixer-nos i que les situacions s’aclareixin. Jo diria que una de les claus per diferenciar l’amistat de l’amor seria fixar-se en les respostes no verbals que provoquen la proximitat de l’altre o pensar en l’altre. Fixar-te en si et poses nerviós, si sents un desig intens d’estar amb aquella persona…
